La droga crea males conexions

Les persones que consumeixen alguna substància han creat el pensament que un necessita la substància per poder superar certs moments, però aquest pensament s'ha creat mentre consumia i  no és cert. Fiquem el cas d'una persona que consumeixi coca, aquesta persona recorda que quan consumia era molt obert, se sentia en força per fer tot el que es proposava encara que aquesta no era la realitat i no recordava el malament que es trobava els dies després d'haver consumit, tampoc recordava realment les accions que havia fet mentre estava intoxicat ni les paranoies derivades del consum que havia arribat a tenir. Aquesta negació de les conseqüències negatives derivades del consum és el que passa en els moments de craving, dit en paraules col·loquials quan un té el "mono" un només recorda els bons moments. Però aquesta associació d'idees s'ha creat durant el període de consum igual que els estímuls que a un el porten a consumir.
Els pensaments sobre els estímuls són apresos, tal com anomena Beck. Per exemple una persona que no ha fumat mai el fet de veure un cigarret no li provoca craving és quan aquest, és a través d'haver fumat diverses vegades, l'individu associa el fet de veure una cigarreta amb les ganes de fumar.
En la teràpia psicològica una de les coses que es fa és trencar aquests esquemes, per poder anar al dia a dia amb total normalitat.

La força dels pensaments alternatius

Moltes vegades les persones fem interpretacions dels pensaments dels altres sense saber realment el que pensen, aquest fet ens porta a fer generalitzacions de pensaments. D'altres vegades, d'un pensament que no podem assegurar ni tampoc tenim cap manera de comprovar n’acabem creant un altre que ens provoca malestar. Un exemple seria, una dona que està esperant al seu marit el qual fa 10 minuts tard i ve de la feina en cotxe, la dona comença a pensar que el seu marit ha tingut un accident de cotxe, ja que el truca i no contesta, aquest pensament li crea ansietat. Com a pensament alternatiu podria pensar, ha sortit tard de la feina o que ha trobat trànsit, si no agafa el mòbil, és perquè està conduint i no el pot agafar. Creant aquest tipus de pensaments alternatius, el nivell d'ansietat baixa.

El cervell té més força del que ens imaginem, però si ens adonem d'aquesta força i la transformem en positiva podrem mirar les coses des d'una altra perspectiva i viure una mica millor.

Amb l'amor no n'hi ha prou

Una de les coses que passa molt sovint a les persones és que pensem coses sobre que pensa un altra tot i no poder tenir tota la certesa de que pensa això.  Ficarè un exemple extret del llibre de Beck, con el amor no basta.
Una noia aconsegueix una feina molt bona i al arribar a casa espera explicar-li al seu marit i que ell és posi molt content, però a l'hora de la veritat ell no és va posar com ella esperava sinó que va dir, que bé i va continuar amb els seus pensaments, la noia el primer pensament que va tenir va ser que ell era un egoista.
Per altra banda l'home, havia tingut un mal dia a la feina i no estava gaire d'humor. Quan la seva parella li va explicar el tema de la seva feina ell també va pensar que aquesta era una egoista, però ningú li va preguntar res més a l'altre. El  fet d'haver preguntat hagués fet que no hi hagués un malentès i haguessin pogut arribar a la conclusió de que el marit estava de mal humor per la feina i celebrar la nova feina de la dona.

Les persones no som robots

En la societat actual moltes vegades el perfeccionisme es demana en totes les activitats que un fa. Aquest fet pot comportar que hi hagi gent que s'autoexigeixi tan que el fet de no fer les coses perfectes el porti a nivells d'estrés i d'ansietat a nivells per sobre del que es considera normal. Un mateix ha de poder conèixer quines són les seves limitacions i acceptar-les, tal i com diu la dita popular; qui fa tot el que pot no està obligat a fer res més.
Com aquest perfeccionisme està tan introduït en la nostra societat moltes vegades serà altra gent que ens exigirà perfeccionisme en les coses, en aquestes situacions algunes de les coses que podem fer són:
-Agraïr si alguna de les millores són certes i rectificar
-No frustar-nos, el fet que algú et dongui consells per millorar una cosa és un regal, un no s'ho a de prendre com si el que a fet, ho ha fet malament, sinó que ha fet el millor que ha pogut.
-Si ens em equivocat, no pass res, sóm persones i tenim dretna equivocar-nos.
-Si creiem que l'altre està equivocat, tenim dret a dir el que pensem, això si, de forma assertiva.
Aquests són alguns consells que es pot seguir en les situacions que ho demanin, com per exemple a la feina i recordar sovint la frase feta.

Com afrontar situacions d'ira

No sempre és fàcil comunicar-se amb la gent, i dir el que un pensa sense ferir a l'altra. El fet d'aconseguir això s'anomena comunicació assertiva.
Hi ha tres tipus de comunicació, l'agressiva, la passiva i l'assertiva.
L'agressiva és aquella que un parla amb crits, amenaces i atacant tota l'estona al receptor.
La passiva és quan la persona normalment no expressa el que pensa i s'ho queda a dins.
L'assertiva és aquella que un defensa els seus interessos i diu el que pensa sense ofendre a ningú.
Hi ha persones que se'ls acumula la ira perquè no estan acostumats a dir el que senten, pensen o necessiten, aquest fet el que va fent és acumular ira.

Tot i conèixer el tipus de comunicacions que hi ha, no sempre és fàcil posar-ho a la pràctica i a vegades un arriba a moments de gran ira i pot arribar a explotar, per tal d'evitar explosions d'ira es poden seguir aquests passos.
Quan una persona sent que està a punt de tenir un atac d'ira durant una discussió el que pot fer és deixar de parlar, si encara un continua enfadat, hauria d'abandonar l'habitació fins que l'enfado disminueixi, si encara no li passés, es recomanaria sortir a passejar durant un quart d'hora de manera bastant ràpida per provocar un canvi d'estat emocional, ja que aquest quart d'hora de caminar el provoca.
Tot i així si un aprèn a comunicar-se assertivament difícilment arribarà a un estat d'ira.

El símptoma de la droga

El consum de substàncies en la nostra societat, per desgràcia és molt habitual. Aquest fet és un indicador de que les persones actualment tenim un buit molt gran ja que qualsevol consum de substàncies o de conducta addictiva són el símptoma d'un malestar intern i que no han trobat cap altra manera de solucionar. Seria com la febre en una infecció, la febre seria en aquest cas l'addicció i la infecció seria el malestar intern.
Un exemple seria el cas d'un nen que comença a fumar per fer-se el xuleta a l'escola, el seu raonament podria ser perfectament si fumo veuran que sóc atrevit i que tinc estil. En el fons aquest nen el que tindria és una baixa autoestima.
Aquest és un cas molt simple de perquè algú pot començar a consumir. Això sí l'elecció és d'ell i de ningú més, ningú obliga a consumir. Pertant si algú posa com a excusa que consumeix degut a les companyies està fent una negació d'un problema seu.
Per sort hi ha molta gent que ha pogut deixar aquest món, això si, sempre amb ajuda, és totalment imposible deixar-ho sol.

Val més boig conegut que savi per conèixer.

Aquest conegut refrany s’ha d’utilitzar amb cura. Conformar-se amb el que ja es té pot ser perniciós però no es el mateix conformar-se que adaptar-se. Un és acceptar la derrota i l’altra és saber resistir. No s’ha de deixar de lluitar per quedar-se en la comoditat d’allò que ens és conegut. Ni amagar-se amb el “No s’hi pot fer res”. Ni refugiar-se en els hàbits, les rutines, els coneixements i les actituds passives. Cal saber adaptar-se, que és tenir la capacitat de gaudir de cada moment, sigui bo o dolent, però sense deixar de lluitar pels somnis i les pròpies il·lusions. Conèixer els entrebancs i dificultats que es presenten, i aprofitar-les per ampliar, enriquir-se i aprendre. Tothom porta una motxilla (on hi caben infinitats de coses) a la que s’hi van afegint les experiències viscudes, els records i els aprenentatges. Així es van reforçant les capacitats personals amb més eines, més adaptació i més ganes d’aprendre. I per tant més energia per escometre les adversitats que es vagin presentant.