Contacte centre

Eduard Darbra

e-mail: eduarddarbramagri@gmail.com

Telfn: 699689665


Pilar Prat

e-mail: pilarpratjorba@gmail.com



Entrades populars

jueves, 23 de octubre de 2014

Els bons hàbits


La salut és un bé fràgil. Ens adonem de la seva importància quan ja es té. Per això s’han de cuidar els elements que ajuden a conservar-la. Saber crear hàbits positius. Com una dieta equilibrada. I deixar que el cos es recuperi, dormint les hores que calguin (normalment 7 o 8). Perquè el cos necessita energia. Les vibracions que generen les sensacions. El combustible que ens motiva a fer les coses amb la tranquil·litat i la seguretat de que es fa amb harmonia envers el que ens envolta.

I quan no és així pot aparèixer l’ansietat que obre la porta la depressió. I un dels primers símptomes el notem en el son. Quan durant varis dies hi ha dificultats per dormir, sabem que hi ha ansietat. Igual que quan ens despertem abans de que soni el despertador. I de fer-se permanent, s’augmenten  els riscos de que es presentin episodis depressius.

Un altre senyal el dóna la forma com es menja. Quan es modifiquen les percepcions habituals envers la gana. Si  disminueix o augmenta. L’apatia davant d’un plat  o no poder-se estar de menjar compulsivament, picant constantment qualsevol aliment que es posi a l’abast. Augmentar o perdre pes de forma sobtada, s’associa normalment a la depressió i l’ansietat. Són indicis de que tenim algun problema a resoldre. I en la fase inicial la solució és simple, mentre que si es desfermen requereixen molt esforç i sovint precisen ajuts professionals.

A vegades subestimem la força de les rutines. Els bons hàbits. Les obligacions que ens podem autoimposar. Com acostumar-se a menjar poc a poc, sabent valorar el que hi ha al plat. És una manera simple de cuidar-se, saber assaborir i destriar els aromes i gustos. Com ho és també fer el “ritual” d’anar a dormir: Posar-se el pijama, beure alguna cosa calenta, rentar-se les dents... preparant així la ment per descansar. Accions simples per aconseguir l’equilibri.



jueves, 16 de octubre de 2014

La Paciència





La paraula paciència té arrels llatines. És una actitud. Sovint una resistència al sofriment, encara que vegades comporta també patir. Però també és una virtut per entomar infortunis i incomprensions. I es manifesta com una capacitat mental que permet ajornar i controlar els nostres impulsos i a saber aguantar malgrat les dificultats. Diuen que si tens paciència podràs aconseguir tot allò que et proposes a la vida.

Per això saber aguantar ens fa més forts i madurs. No és un patiment inútil. La voluntat i la perseverança són actituds molt properes. Com també amb la resignació i saber conformar-se amb el que ens arriba. Però la paciència és una forma intel·ligent de comportar-se. No és claudicació o desfeta. És espera. Calma. Fins trobar el moment adequat per actuar.

Hi ha moments en que psicològicament estem més tranquils i ens costa menys tenir paciència. Però n'hi ha d'altres en que estem més nerviosos i no tolerem segons quines actuacions. Els diferents esdeveniments de la jornada es gestionen de manera que ens generen ansietat. I això fa que creixi la pressió dins nostre fins que explota de cop de manera incontrolada.  I aleshores fa molt mal. Per això Kant deia que "La paciència és la força del dèbil i la impaciència la debilitat del més fort"

Així la paciència és una força equilibrant que ens permet enfrontar-nos amb calma a tot el que ens arribi. Ens ajuda a superar la frustració i la ira. Evita que malgastem energies i ens manté integrats i serens. Ens obre a l'harmonia i a la serenor. A saber viure amb pau i ens dóna la força per seguir la nostra vida.
 

martes, 14 de octubre de 2014

Alguns consells pels pares.

La tasca de ser pares, és una de les tasques més complicades que hi ha i que sempre hi ha hagut. Qualsevol pare intenta educar als fills de la millor manera que sap, aquesta manera normalment sol ser de la que ha viscut ell mateix tot intentant rectificar el que va aprendre dels seus pares i no li va agradar, no sempre és fàcil rectificar, a vegades un es posa a l’extrem oposat i tampoc és el correcte.
Alguns consells genèrics per educar els fills poden ser.
- Ficar-se d’acord les normes per part dels dos pares, no pot ser que el pare digui blanc i la mare negre, ja que sinó un dels dos pares perdria l’autoritat, els pares han de ser un equip, encara que estiguin separats o divorciats.
- Els pares són qui han de prendre les decisions quan els nens són petits, s’ha d’intentar evitar preguntar al nen que vol fer, si uns pares diuen que avui es fa això avui es fa això, per exemple decidir que es fa un diumenge al matí. Un altre tema seria preguntar quin esport vol fer, però la decisió dels pares seria que el fill ha de fer esport.
- Ser un bon model tot predicant el que un diu. Uns pares que li diuen al fill que no és sa fumar quan ells fumen provoca inseguretats en els nens.
- A l’hora de mirar la televisió, sempre fer-ho amb la supervisió d’un adult, mai sols, fins a certa edat, o en tot cas que els pares sàpiguen que estan mirant en qualsevol moment.
- A l’hora de solucionar un problema, deixar que el solucionin ells sols, com a molt ser una guia, no solucionar-los-hi el problema, d’aquesta manera aconseguirem que l’autoestima dels nens augmenti en adonar-se’n  poden resoldre els problemes per ells sols.
Aquest són alguns consells bàsics que poden ajudar a l’hora d’educar els fills i al mateix temps als pares

martes, 7 de octubre de 2014

No obsessionar-se en els errors del passat


Qui no s’ha dit a si mateix si no hagués fet una cosa així, no m’hauria passat això. Els erros del passat han de servir per aprendre’n d’ells. Està bé para i pensar on és on he fallat. Si en un futur em trobo en una situació similar com ho podria fer per sortir-ne ’m millor.
El que no hem de fer és obsessionar-nos en l’error del passat i crear-nos mala sang, perquè d’aquesta manera només aconseguirem tenir dues emocions, ràbia i tristesa, dues de les emocions bàsiques que ens porten cap al camí de l’amargura.
Per tal de preveure aquests pensaments que ens provoquen malestar podem:
- Veure en quins moments del dia tenim els pensaments obsessius sobre l’error
- Apuntar en una llista quins són aquests moments, que estava fent, quina hora era etc.
- Mirar quines són els moments que coincideixen cada dia en què un pensa en l’error.
- Analitzar què és el que et recorda l’error.
- Posar-se un moment del dia per analitzar l’error i mirar com el podem solucionar en el futur per      tal de no repetir-lo.
- Si el pensament passa en el moment que no hem decidit imaginar-se un senyal de trànsit de STOP mentre et fas un copet a la cama per tallar el pensament.
A vegades algun error ens ha pogut portar a tenir una pèrdua, si aquest és el cas, també ens hem de donar temps, ja que és del tot normal que ens passi, perquè tot canvi comporta una adaptació i el procés d’adaptació ha de passar pel record. Això si, mai per l’obsessió.