El procés deixar de fumar segons Prochaska i Diclement

Ara que s'acosta cap d'any una de les propostes que es fa molta gent de cara l'any següent és deixar de fumar.
Fumar és una de les addicions que abunden més en la societat, juntament amb l'alcohol, ja que són un conjunt d'addicions molt socials i la nostra cultura al ser molt social facilita el consum d'aquestes substàncies, per això hi ha tants consumidors

Per altra banda, cada vegada es té més consciència dels efectes nocius que produeixen tant el tabac com l'alcohol com a conseqüència la gent que ho intenta deixar augmenta.

 Els motius més habituals pels quals intenta deixar de fumar són (Cano 2011):

• Que el metge recomana que ho deixi
• Com a model comportament (fills)
• les evidències científiques.

Ja només centrant-nos en el tabac, aquest provoca varis tipus de dependències i no sempre són produïdes per la falta de nicotina al cos, els diferents tipus de dependències són:

• dependència psicològica : la conducta de fumar es va repetint al llarg dels anys i van associades tant a les vivències positives com negatives
• dependència comportamental: l'acte de fumar està associat a les conductes més habituals i arriba a convertir-se en automàtica, com per exemple entre classe i classe d'un universitari, després del cafè, del dinar etc.
• dependència farmacològica: cada fumador té uns nivells de nicotina concrets al seu cos, si aquests disminueix el fumador l'ha de regular.

El procés de deixar de fumar segons Prochaska i Diclement. consta de 6-7 estadis que són:

• Precontemplatiu : no es planteja deixar de fumar ja que no es considera el fet de fumar com a problema.
• Contemplatiu: es planteja deixar de fumar en els pròxims 6 mesos. Qüestiona la seva conducta però no està preparat per deixar-ho. 
• Preparació: ha decidit deixar de fumar en el decurs d'un mes. En aquest període es pot utilitzar tècniques per reduir el consum, com per exemple l'aïllament d'aquest. Exemples d'aillament podrian ser fumar només al balcó de casa o quan un fuma només fumar i deixar de fer qualsevol activitat que s'estigui fent, fins i tot caminar, centrar-se en l'acció, la cosa bona que té aquesta acció és que no es prohibeix el fet de fumar  i no provoca l'ansietat de ara no puc fumar.
• Manteniment: segueix sense fumar després de 6 mesos
• Finalització: 5 anys sense fumar. 

Tot i així hi ha un estadi que encara que no estigui aquí també s'ha de tenir en compte, com és l'estadi de la recaiguda. La recaiguda forma part del procés de deixar de fumar, l'important és que un no es rendeixi, ja que si un té la motivació necessària segur que ho acabarà aconseguint.

Com controlar la desesperança

El fet de que a un el facin fora d'una feina  pot provocar certs sentiments de tristesa, desesperança, inutilitat, i fins i tot sentiment d'inferioritat vers als altres. Aquest conjunt de sentiments, segons la teoria de Ellis (1977), porten a crear pensaments irracionals automàtics  els quals moltes vegades són els que acaben portant a una possible depressió. Aquests pensaments tenen unes característiques concretes que són:

-          Tenen un estil telegràfic

-          Casi sempre es creuen, no importa l’irracional que siguin

-          Es viuen com espontanis

-          Sovint s’expressen en termes de “haurien de...., hauria...

-          Tendeixen a dramatitzar les coses o exagerar les coses.

-          Són apresos

-          Són difícils de controlar.

Un exemple d'aquest tipus de pensament: un home que  troba una feina i entra en una fàbrica a treballar, l’home en si s’esforça al màxim, tot i així no supera el període de prova i l’empresa decideix no quedar-se amb ell. La persona, després pot arribar a tenir sentiments de desesperança,  d'inferioritat etc. Un dels seus pensament irracionals podria ser “no serveixo per res” “ara ja no trobaré feina”.

El què hem d'intentar fer, i el que fa un psicòleg a teràpia és;  intentar trobar, juntament amb el pacient, pensaments alternatius. Per exemple per contrarestar el pensament de no serveixo per a res podria pensar; "no és veritat hi ha moltes coses que faig al dia a dia que si que les faig bé". Per contrarestar l’altre tipus de pensament que hem posat a l’exemple de; "ara ja mai trobaré feina", podríem dir, no hi ha ningú que t’asseguri que mai més trobaràs feina.

Aquest conjunt de pensaments  automàtics no són favorables per tirar endavant.

Escalada i psicologia

L'escalada  és un esport que cada dia el practica més gent, quina podria ser la causa d'aquest augment? Una possibilitat podria ser que és un esport que et fa desconnectar del mon, i la gent cada dia necessita més desconnectar-hi.

Hi ha un tipus de psicologia que es diu Mindfullness ( atenció plena) que consisteix en fer qualsevol activitat al 100% sense centrar-se en res més que no sigui allò que estem fent en aquest moment i la escalada és un activitat que ens obliga a estar pendent al 100%, encara que no vulguem ja que si deixem d'estar concentrats podem caure.
Amb això vull dir que en  l'escalada, un ha de practicar la tècnica del mindfullness. Molta gent quan comença a escalar pensa que no vol caure, es centra en la por, en pensament negatius i aquesta es la manera contraria del pensament de l'escalador.
Quan una persona està escalant només hauria de pensar; "on puc posar la mà per fer el següent pas?, i el peu?"  i si falla i el pas no li surt, no s'ha de centrar en la caiguda, s'ha de centrar en com ho podria fer per millorar, la  pròxima vegada ha d'intentar posar el peu d'una altra manera per veure si li va millor i si és així continuar endavant en la via.

Amb aquests petits consells  i paciència un pot millorar ràpidament en la pràctica d'aquest esport que cada dia té més aficionats.

Canvis

-->

Tots els canvis signifiquen perdre quelcom i la incertesa davant de situacions diferents. A vegades són produïts per decisions pròpies i d’altres imposats per la vida. L’important d’aquets moments de la vida que marquen diferents capítols de la nostra historia és deixar-nos un temps per poder adaptar-se. Saber trobar les eines per alleujar l’ansietat i el sofriment. Estem habituats a aferrar-nos permanentment al plaer immediat, la productivitat i a gaudir sens control. Però no és aquesta la manera de refer-nos. També hi ha dolor. Com diu Neimeyer, psicòleg constructivista nord-americà, cal una perspectiva integradora i passar diferents etapes emocionals. Principalment tres. La primera en que s’intenta evitar el canvi, després  l’assimilació de haver de fer-lo i finalment la d’acomodar-se a la nova situació. No són fases curtes, poden durar mesos i inclús anys. Però no hem d’oblidar que tots els canvis ens fan readaptar-nos, madurar, evolucionar, re-col·locar emocionalment la pèrdua humana, de treball o econòmica- i continuar vivint.

Tipus de intel·ligència emocional en les víctimes de Bullying

Resum estudi de la intel·ligència emocional en víctimes de Bullying

La intel·ligència emocional (IE) és una habilitat humana que cada cop es dona més importància, però la relació de la IE amb l’anomena’t bullying és un tema poc estudiat, i podria ser un tema a tenir en compte a l’hora d'intentar erradicar–lo. Aquest estudi analitza quin tipus d'intel·ligència emocional tenen les víctimes de bullying comparant l’atenció, la comprensió i la regulació de la IE amb el bullying en nens i nenes de 3r. i 4rt. d’E.S.O de l’escola Sagrat Cor diputació de Barcelona. Els resultats obtinguts demostren que hi ha diferència significativa entre l’atenció de la IE i el nivell d'agressivitat que reben els nens, en canvi, no hi ha diferències significatives en nenes.
Autor de l'estudi Eduard Darbra
Us deixo l'enllaç per si voleu llegir l'article sencer

http://dl.dropbox.com/u/27071439/projecte%20acabat.%20Influ%C3%A8ncia%20de%20la%20intel%C2%B7lig%C3%A8ncia%20emocional%20en%20les%20v%C3%ADctimes%20de%20Bullying.pdf

Preocupar-se

PREOCUPAR-SE

La paraula preocupar-se la utilitzem força sovint.  Té diversos significats, sentir-se intranquil, inquiet o simplement denota interessar-se o prestar atenció especial per quelcom.  Preocupar-se és el procediment que fem abans d’ocupar-nos amb la tasca. És bo que abans d’actuar reflexionem sobre el què hem de fer però sovint donar masses voltes en la part del “pre” resulta paralitzant o ens porta a fer accions sense sentit. Paul Watzlawick, un constructivista radical, va escriure “L’art  d’amargar-se la vida” i explica la famosa història del martell.

“Un home vol penjar un quadre. El clau ja el té, però li falta un martell. El veí en té un. Així doncs, el nostre home decideix demanar al veí que li deixi el martell. Però de cop té un dubte: Què? I si no me’l vol deixar? Ara que hi penso, ahir em va saludar una mica distret. Potser tenia pressa. Però potser la pressa no és més que una excusa, i en realitat té alguna cosa en contra meva. Què pot ser? Jo no li he fet res; alguna cosa se li haurà ficat al cap. Si algú em demanés que li deixés una eina jo li deixaria de seguida. Perquè no ho fa ell també? Com pot algú negar-se a fer un favor tan senzill a un altre? Gent com aquesta t’amarguen la vida. I després encara s’imaginarà que depenc d’ell. Només per què té un martell. Això ja és massa. Així que el nostre home surt precipitadament cap casa del veí, toca el timbre, s’obre la porta i, abans que el veí tingui temps de dir “bon dia”, el nostre home crida furiosament: ja es pot quedar amb el seu martell, imbècil!”

S’han d’evitar doncs els cabdells que ens mortifiquen i en lloc de PREocupar-nos ens podem dedicar a ocupar-nos de solucionar allò que realment s’ho val. I com diuen en castellà: “no ponerse el parche antes que salga el grano”. 

La tasca del re-educador

Actualment es diu que a Catalunya l'abandonament escolar és del 26%, aquesta xifra és molt elevada, però a que es deu aquest abandonament?. Hi ha múltiples causes però una d'aquestes causes podria ser la dificultat per detectar trastorns d'aprenentatge així com, dislèxia, trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat, disculcàlia, síndrome de Asperger, trastorn d'aprenentatge no verbal etc.  El fet de no detectar aquests problemes pot comportar a que l'alumne acabi avorrint l'escola i no pel fet que no tingui suficient motivació, en un principi, sinó perquè aquest no tingui les eines suficients degut al seu dèficit que en un principi és desconegut.

Un exemple podria ser el cas d'un nen que només tingués dèficit d'atenció, aquests casos són bastant difícils de diagnosticar,  ja que són nens que a classe no molesten, però aquests degut a la falta de concentració que tenen no poden estar atents a les explicacions dels professors i es distreuen en qualsevol cosa. Aquests nens normalment obtenen uns resultats bastant baixos, ja que no poden estar atents a l'explicació del professor, aquests necessiten algú que estigui molt a sobre d'ells i també es recomanaria medicació, però aquests nens realment si que voldrien tenir èxit a l'escola, però diguéssim que tenen una disfunció psicològica que no els i permet, i si no s'actua pot tenir repercussions bastant greus en l'àmbit escolar, com pot ser la desmotivació, però la desmotivació és la conseqüència, no la causa, en la majoria de cassos de trastorns d'aprenentatge.

Si ens parem a pensar en gairebé tots els trastorns d'aprenentatge desatesos apareix la desmotivació escolar, en la dislèxia, per exemple, la dificultat per llegir i entendre el que posa la lliçó és una de les dificultats més importants, ja que el problema no resideix en la capacitat d'entendre l'explicació de la lliçó, sinó en la metodologia en que aquesta és explicada, segurament si a més de tenir un llibre per aprendre's la lliçó tingués quelcom que li vagi llegint la lliçó tantes vegades com li fes falta o que aquest s'ho gravés en mp3 i s'ho anés posant fins que s'aprengués la lliçó les notes d'aquest augmentarien considerablement, sempre que l'examen fos oral.
I així podríem estar explicant totes les dificultats que tenen els nens amb trastorns d'aprenentatge. Amb aquesta explicació el que volem fer arribar és la importància de la feina del re-educador, que és aquella persona que dóna suport a les persones amb aquests tipus de dificultats, és aquell professional que ensenya estratègies per tal de que els nens amb dificultats puguin a arribar a ser el més autònoms possibles, i d'aquesta manera motivar-los per tal de que puguin continuar els estudis satisfactòriament. Una altra tasca que fa el re-educador, és el suport emocional que fa aquesta ja que moltes vegades aquests nens necessiten aquesta ajuda com a conseqüència del sentiment d'inferioritat que molts tenen ja que no arriben allà on se'ls i demana, i moltes vegades, malauradament, els companys de classe no ajuden gaire.

Aquesta és la tasca dels re-educadors, i millor si són psicòlegs, per tal de poder ajudar en les diferents problemàtiques dels nens amb aquests tipus de dificultats, i això és el que ens dediquem, entre d'altres coses, per tal d'ajudar aquest col·lectiu que tant o necessita.

Dedicar un temps per tu

En la societat actual les persones vivim molt atrafegades. Es tenen moltes coses al cap. Feina, estudis, família i responsabilitats de tota mena. Molt sovint passen les hores i els dies sense adonar-se de la importància de tenir uns moments per nosaltres. Per gaudir d’espais de llibertat individual. Temps per reflexionar, per prendre consciencia dels nostres actes, per  analitzar els pensaments, per donar-nos compte de com ens comportem i si s’escau de com podem millorar. Prendre consciència significa observar i valorar els propis pensaments.

Les persones som sers sociables i necessitem del contacte entre uns i altres. També és saber compaginar aquests moments de reflexió amb altres per a fer activitats individuals que ens donin satisfacció, serenor o motivacions. Com llegir, mirar una pel·lícula, passejar, un bany, córrer,  escriure o escoltar música. Poder allunyar-se uns moments de la pressió de l’entorn i ser un mateix. Simples activitats que puguem fer amb facilitat i sovint des de casa o prop de casa. Un sociòleg americà deia que l’únic espai d’intimitat d’una dona americana és el quarto de bany, perquè és l’únic espai on es pot tancar i estar sola, lluny de les interferències de tota mena que fan els altres membres de l’entorn. Però potser ací també trobaríem persones que es troben en la mateixa situació.

I quan ens sentim com som podem projectar-nos plenament als altres. Sentir-se bé amb un mateix obre la porta a donar-se als altres. I és en aquesta comunió amb l’entorn on es troba la felicitat. És quan desprenem l’alegria que contagia tot el que ens envolta i alhora ens garanteix la independència de continuar sent un referent de diversitat. I així ens agradem a nosaltres mateixos i molt probablement als altres.  

Pilar Prat Jorba