El fet de que a un el
facin fora d'una feina pot provocar certs
sentiments de tristesa, desesperança, inutilitat, i fins i tot sentiment d'inferioritat vers als altres. Aquest conjunt de sentiments, segons la teoria
de Ellis (1977), porten a crear pensaments irracionals automàtics els quals moltes vegades són els que acaben
portant a una possible depressió. Aquests pensaments tenen unes
característiques concretes que són:
-
Tenen un estil telegràfic
-
Casi sempre es creuen, no importa l’irracional
que siguin
-
Es viuen com espontanis
-
Sovint s’expressen en termes de
“haurien de...., hauria...
-
Tendeixen a dramatitzar les coses
o exagerar les coses.
-
Són apresos
-
Són difícils de controlar.
Un exemple d'aquest tipus de pensament: un home que troba una feina i entra en una fàbrica a
treballar, l’home en si s’esforça al màxim, tot i així no supera el període de
prova i l’empresa decideix no quedar-se amb ell. La persona, després pot arribar a tenir sentiments
de desesperança, d'inferioritat etc. Un
dels seus pensament irracionals podria ser “no serveixo per res” “ara ja no trobaré
feina”.
El què hem d'intentar fer, i el que fa un psicòleg a teràpia és; intentar trobar, juntament amb el pacient, pensaments
alternatius. Per exemple per contrarestar el
pensament de no serveixo per a res podria pensar; "no és veritat hi ha moltes coses
que faig al dia a dia que si que les faig bé". Per contrarestar l’altre tipus de
pensament que hem posat a l’exemple de; "ara ja mai trobaré feina", podríem dir, no hi ha ningú que t’asseguri que mai més
trobaràs feina.
Aquest conjunt de
pensaments automàtics no són favorables per tirar endavant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario