La Paciència

La paraula paciència té arrels llatines. És una actitud. Sovint una resistència al sofriment, encara que vegades comporta també patir. Però també és una virtut per entomar infortunis i incomprensions. I es manifesta com una capacitat mental que permet ajornar i controlar els nostres impulsos i a saber aguantar malgrat les dificultats. Diuen que si tens paciència podràs aconseguir tot allò que et proposes a la vida.

Per això saber aguantar ens fa més forts i madurs. No és un patiment inútil. La voluntat i la perseverança són actituds molt properes. Com també amb la resignació i saber conformar-se amb el que ens arriba. Però la paciència és una forma intel·ligent de comportar-se. No és claudicació o desfeta. És espera. Calma. Fins trobar el moment adequat per actuar.

Hi ha moments en que psicològicament estem més tranquils i ens costa menys tenir paciència. Però n'hi ha d'altres en que estem més nerviosos i no tolerem segons quines actuacions. Els diferents esdeveniments de la jornada es gestionen de manera que ens generen ansietat. I això fa que creixi la pressió dins nostre fins que explota de cop de manera incontrolada.  I aleshores fa molt mal. Per això Kant deia que "La paciència és la força del dèbil i la impaciència la debilitat del més fort"

Així la paciència és una força equilibrant que ens permet enfrontar-nos amb calma a tot el que ens arribi. Ens ajuda a superar la frustració i la ira. Evita que malgastem energies i ens manté integrats i serens. Ens obre a l'harmonia i a la serenor. A saber viure amb pau i ens dóna la força per seguir la nostra vida.