Fer-se valdre

Respectar-nos els uns als altres és una de les accions primordials dels sers humans. També ho és respectar-se a un mateix. La caritat ben entesa així. És des de nosaltres que veiem el món que ens envolta i és dins nostre que hem de trobar l’equilibri. No només cuidant el cos sinó també respectant el que ens diu la ment. Tant el conscient, com el subconscient. Per això és tan important com ens tractem. Entendre què ens diem, com ho fem i quines paraules utilitzem. Les paraules articulen les idees. I les necessitem per poder identificar les coses, les situacions i fins i tot els sentiments.

A vegades ens oblidem de que és des del nostre interior que hem de mira les coses i ens posem a fer-ho des la perspectiva dels altres. Com em veuen?. Què pensaran de mi? Què diran del que faig? Quanta importància donem a les opinions dels altres? I quanta a les pròpies?. Podem ser una mica benèvols en jutjar el que fem i caure en el cofoisme de creure que som perfectes. I malgrat això no està bé, és molt pitjor caure en el pessimisme per culpa del que puguin dir o pensar els que ens envolten.  És important escoltar l’entorn i així  mantenir uns referents respecte al que ens rodeja. Però ho és més seguir el nostre camí, sent qui som i cap on volem anar. Per això ens cal enfortir els nostres  valors i contrastar les nostres qualitats i defectes. I d’això en diem personalitat. Som com som i els estadis de millora ens els fixem nosaltres.

Intentar que les crítiques i propostes dels propers no serveixin per fer-nos sentir petits. Els estímuls han de ser per millorar els aspectes que nosaltres sabem que ens limiten. I si s’han de modificar les conductes de sempre, ha de ser d’acord amb el nostre convenciment i ganes de fer-ho. I la nostra exigència no s’ha de deixar vèncer ni per la mandra, ni la por.

Però tampoc ens hem d’imposar fites perquè són les del món que ens rodeja. Erich Fromm explicava que no són alternatives oposades, l’amor cap als altres i l’amor cap a nosaltres mateixos. Tot el contrari. Sols estant segurs tindrem una actitud d’ajuda i estima vers els altres. I així trobarem en els altres la raó del nostre quefer.