Les persones que consumeixen alguna substància han creat el pensament que un necessita la substància per poder superar certs moments, però aquest pensament s'ha creat mentre consumia i no és cert. Fiquem el cas d'una persona que consumeixi coca, aquesta persona recorda que quan consumia era molt obert, se sentia en força per fer tot el que es proposava encara que aquesta no era la realitat i no recordava el malament que es trobava els dies després d'haver consumit, tampoc recordava realment les accions que havia fet mentre estava intoxicat ni les paranoies derivades del consum que havia arribat a tenir. Aquesta negació de les conseqüències negatives derivades del consum és el que passa en els moments de craving, dit en paraules col·loquials quan un té el "mono" un només recorda els bons moments. Però aquesta associació d'idees s'ha creat durant el període de consum igual que els estímuls que a un el porten a consumir.Els pensaments sobre els estímuls són apresos, tal com anomena Beck. Per exemple una persona que no ha fumat mai el fet de veure un cigarret no li provoca craving és quan aquest, és a través d'haver fumat diverses vegades, l'individu associa el fet de veure una cigarreta amb les ganes de fumar.
En la teràpia psicològica una de les coses que es fa és trencar aquests esquemes, per poder anar al dia a dia amb total normalitat.
