Pensar, és bo. Pensar massa, fa patir.

Hi ha persones que tenen tendència a pensar massa, aquest fet pot provocar malestar. Una cosa és estar preocupat per un tema en concret, durant un temps en concret i pensar en com solucionar un problema, i l'altra és pensar en un problema tota l'estona distraient-se  del que està fent en el moment i sense  buscar la solució sinó que un es va repetint per dins, tinc aquest problema, tinc aquest problema. El fet d’anar repetint-se moltes vegades que un te un problema provoca que el grau d'ansietat augmenti i si aquests pensaments no es paren, pot ser que l'ansietat arribi a nivells extrems produint un gran malestar en la persona.

Algunes de les recomanacions per intentar afrontar aquesta problemàtica són les següents.
- primer: intentar descobrir quins són aquests pensaments i escriure'ls en una llista
- segon: enumerar els problemes de més importants a menys.
- tercer: posar-se un horari per pensar en els problemes, per exemple dilluns de 19 - 20h. D'aquesta manera ens reservem un espai concret per pensar, un espai per nosaltres on estiguem tranquils.
- Quart: Hem d'intentar no pensar en el problema durant la resta del dia perquè per molt que i pensem no trobarem la resposta, ja que quan un pensa així normalment no és resolutiu.
- Cinquè: intentar utilitzar tècniques de parada de pensament en el moment que comença a tenir pensaments repetitius.

Algunes tècniques de parada de pensament podrien ser les següents
- Tècnica del STOP que consisteix a dir-se ja sigui interiorment o en veu baixa, just en el moment en què li vinguin els pensaments obsessius.
- centrar-se en la respiració just en el moment que vinguin els pensaments.
- portar una goma al canell i cada cop que tornin les ruminacions estirar una goma per tal que al colpejar-se al canell amb la goma un reaccioni i també pari el pensament.

Amb aquest conjunt de recomanacions podem dir que és el primer pas per començar a baixar els nivells d'ansietat que un pot tenir i augmentar la qualitat de vida.

La vida

La vida és un camí. Les noves situacions es succeeixen contínuament. Nous temes en què pensar, preocupacions, reptes, canvis..Els capítols són sempre diversos. N’hi ha de més llargs, de més intensos, de més agradables o tristos, fins i tot alguns de dolorosos. Però de tots són part de la nostra existència i de tots podem extreure’n vivències profitoses. Està en les nostres mans, no el què vivim, sinó com ho vivim. Quan una situació ens provoca inseguretat o por, perquè el desconeixement ens provoca incerteses sobre les possibles evolucions i conseqüències que se’n poden esdevenir, el millor és fer les següents reflexions:
Puc fer alguna cosa per poder- ho canviar?. Què esta a les meves mans? I si puc fer alguna cosa per modificarla, o quan cregui que hi ha un camí de millora, encara que sigui difícil, hem de reunir les forces i mirar de ferho. Encara que siguin petits passos en comparació a un objectiu que sembla inabastable.
A vegades només amb l’esforç per atansar-s’hi ja hi ha la gratificació suficient. I s’aconsegueix la totalitat del que es buscava encara més òptim. El millor és no angoixar- se. Hi ha coses que no estan al nostre abast. I s’ha d’aprendre a deixar córrer l’aigua que no ens hem de beure. Quan una situació ens depassa, una malaltia, un accident o simplement viure en un entorn i un moment en el que no sabem que fer. El millor és pensar que en el camí hi han pujades i baixades. I ens toca seguir caminat faci calor, fred, sol o pluja. I de
totes en tindrem. Per tant és millor anar preparats. I quan vingui el mal temps, poder seguir fent bona cara. Perquè som nosaltres els que
experimentem la nostra vida.