Contacte centre

Eduard Darbra

e-mail: eduarddarbramagri@gmail.com

Telfn: 699689665


Pilar Prat

e-mail: pilarpratjorba@gmail.com



Entrades populars

miércoles, 26 de febrero de 2014

El símptoma de la droga

El consum de substàncies en la nostra societat, per desgràcia és molt habitual. Aquest fet és un indicador de que les persones actualment tenim un buit molt gran ja que qualsevol consum de substàncies o de conducta addictiva són el símptoma d'un malestar intern i que no han trobat cap altra manera de solucionar. Seria com la febre en una infecció, la febre seria en aquest cas l'addicció i la infecció seria el malestar intern.
Un exemple seria el cas d'un nen que comença a fumar per fer-se el xuleta a l'escola, el seu raonament podria ser perfectament si fumo veuran que sóc atrevit i que tinc estil. En el fons aquest nen el que tindria és una baixa autoestima.
Aquest és un cas molt simple de perquè algú pot començar a consumir. Això sí l'elecció és d'ell i de ningú més, ningú obliga a consumir. Pertant si algú posa com a excusa que consumeix degut a les companyies està fent una negació d'un problema seu.
Per sort hi ha molta gent que ha pogut deixar aquest món, això si, sempre amb ajuda, és totalment imposible deixar-ho sol.

jueves, 20 de febrero de 2014



Val més boig conegut que savi per conèixer.

Aquest conegut refrany s’ha d’utilitzar amb cura. Conformar-se amb el que ja es té pot ser perniciós però no es el mateix conformar-se que adaptar-se. Un és acceptar la derrota i l’altra és saber resistir. No s’ha de deixar de lluitar per quedar-se en la comoditat d’allò que ens és conegut. Ni amagar-se amb el “No s’hi pot fer res”. Ni refugiar-se en els hàbits, les rutines, els coneixements i les actituds passives. Cal saber adaptar-se, que és tenir la capacitat de gaudir de cada moment, sigui bo o dolent, però sense deixar de lluitar pels somnis i les pròpies il·lusions. Conèixer els entrebancs i dificultats que es presenten, i aprofitar-les per ampliar, enriquir-se i aprendre. Tothom porta una motxilla (on hi caben infinitats de coses) a la que s’hi van afegint les experiències viscudes, els records i els aprenentatges. Així es van reforçant les capacitats personals amb més eines, més adaptació i més ganes d’aprendre. I per tant més energia per escometre les adversitats que es vagin presentant.

jueves, 13 de febrero de 2014

La força de la motivació


Moltes vegades les persones ens movem per motivació i els nens encara d'una manera molt més exagerada del que ens pensem. Amb aquest terme és el que normalment treballem els psicòlegs per intentar canviar la conducta de nens sovint diagnosticats de TDAH.
Una manera de motivar és a través del reforç positiu, premi que incrementa la probabilitat que la conducta es repeteixi, aquest premi no pot ser qualsevol ha de ser un premi que agradi tant al nen que fagi que sigui capaç d'autocontrola's per tal d'obtenir-lo. Per exemple un nen de 8 anys que per si sol no és capaç d'estar més de 2 minuts assegut a una cadira si no està fent una activitat que li agrada i que ademés té la compulsió de retallar tot alló que li ve de gust, el seu reforç positiu podria ser que cada cop que acabi una feina en concret, com podria ser un exercici de matemàtiques, se li deixés retallar un dibuix que li agradés. Aquest premi s'ha d'acordar abans de començar l'exercici per tal de que el nen es motivi, així aconseguirem que faci allò que sempre li ha costat fer.
Amb els nens amb problemes d'impulsivitat i de falta de concentració en les reeducacions quan s'escau treballem d'aquesta manera.
De totes maneres la motivació pot servir per moltes altres coses en els nens, com per exemple motiva'ls en l'estudi perquè arribin allà on volen arribar i sovint no ho saben i per això no es motiven a l'escola i acaben fracasan. Aquest és un dels altres aspectes que es treballen en les reeducacions.

domingo, 9 de febrero de 2014

Acompanyament terapèutic




L'acompanyament de persones en procés de recuperació és un acompanyament per motivar al pacient a trobar sentit a la vida, a fer-lo adonar que cada dia es poden fer coses per gaudir.
Per exemple quan una persona està depressiva no té ànims per fer activitats de lleure com anar corra, no està suficient motivat tot i que abans hagués sigut la seva passió i aquí és on apareix la figura de l'acompanyant. L'acompanyant intentarà motivar al pacient tot acompanyant-lo a córrer o a fer l'activitat que s'acordi, d'aquesta manera el pensament depressiu aniria canviant gràcies a l'activitat, i si aquesta activitat és esportiva encara millor, ja que l'esport produeix endorfines les quals fan que la persona estigui més alegra.

Si una persona comença a fer activitats que li produeixen plaer, el cervell rapidament es modifica i crea circuits que faciliten el benestar de la persona i per tant acceleraran la recuperació de la depressió tot combinant amb teràpia psicològica i si s'escau farmacològica.

martes, 4 de febrero de 2014

Com escollir parella.



Cercar parella és una tasca molt més difícil del que sembla, no és anar a una discoteca, conèixer algú i anar provant a veure si les coses funcionen o no. Com podem saber si una relació està funcionant o no? Abans de començar una relació s'hauria de tenir clar com volem que sigui la nostra parella, ja què sortir per sortir normalment acaba fent que la relació no vagi pel bon camí.
El que hauríem de fer abans de començar una relació és tenir clar el que hi busquem, per exemple, podríem apuntar en una llista totes les qualitats que busquem en una parella, així quan comencéssim una relació, si veiem que la persona s'assembla a la persona desitjada, veurem que aquesta relació pot funcionar, en canvi, si no coincideix ens hauríem de preguntar si realment val la pena apostar una relació amb aquesta persona. Sempre s'ha de mirar si realment compensa mantenir una relació encara que no sigui exactament com la desitjada, si aquesta ens aporta més coses positives que negatives potse val la pena apostar-hi però si és al revés potser és hora de fer alguns canvis. 
Hi ha persones que comencen a sortir amb algú perquè han sigut escollits per l’altra i aquests sovint van aguantant la relació encara que no els tractin com s’esperava, això passa per por a quedar-se sol, a què ningú més l'accepti etc. En el fons es podria estar parlant d’inseguretats d’una mateixa persona. Sempre és millor estar sol que mal acompanyat. 
És bo poder estar bé amb un mateix, ja que si un no està bé amb si mateix encara li serà més difícil poder compartir la vida amb algú altra.