El patiment

 

En la societat actual no està ben vist que les persones s’emocionin, expressin els sentiments i expliquin els seus neguits. Portem el patiment molt sols.

Carreguem grans maletes plenes de pors, sofriments i angoixes. I mirem d’adornar-les perquè quedin el més dissimulades possible. Mirem de fer bona cara malgrat el feixugues que són.

Pesa haver d’estar treballant, encarats als objectius i concentrats amb les tasques que realitzem. També estar amb les amistats intentant evitar parlar de temes que ens preocupen, perquè s’ha de fer bona cara i fer creure que ens ho estem passant bé.

Temem sentir dolor, i amb la família mirem que els altres no se n’adonin. Ens preocupem per protegir als infants. Volem evitar que estiguin tristos, que no vagin a un enterrament, que no vegin a la mare o pare plorant, que no pateixin per a res. Però en lloc d’evitar-los “viure” els hauríem de donar les eines necessàries perquè sàpiguen enfrontar-se als seus problemes ells el dia de demà.

Es tracta de compartir. A vegades sols d’escoltar. Deixar els tabús del patiment. I quan veiem algú que plora, pensem que s’està expressant. Esta mostrant els seus sentiments. El plor és una forma d’expressar-los. Sovint quan acabem de plorar ens sentim més reconfortats. El patiment d’avui és més força per demà.

 

Saber dir adéu

 

Tothom ha sofert una pèrdua alguna vegada, perdre un familiar, trencar una relació afectiva o a vegades tan sols el fet de madurar, abandonar determinats esquemes de pensaments i desenvolupar-ne de nous suposa passar un dol.

A ningú li agrada patir, ens costa gestionar el sofriment i ens desborda. Qualsevol pèrdua, sigui la que sigui és un acte que cada persona ho ha d’afrontar en soledat i amb els seus propis mecanismes.

El més important és reconèixer que ens sentim ferits, que sentim dolor i que, potser, la vida se’ns ha trencat. Reconèixer que som vulnerables ens capacita a adaptar-nos. Al cap i a la fi, el dol no es res més que una resposta adaptativa que tan sols si arriba mitjançant el dolor i el patiment.

Deixar-nos sentir totes les emocions que poden ser molt variades, tristesa, ràbia, inclús por. Són emocions desagradables però sanes, poc a poc les peces es van recollint per reconstruir un nou capítol. Aquests processos són els que ens fan créixer i tirar endavant.