Festes

Les festes de Nadal estan plenes d’emoció per a tothom, siguin nens o grans. Però a vegades poden ser tristes. Trobem a faltar alguna persona estimada o ens costa acceptar l’alegria de l’entorn a causa dels problemes que tenim. És una època en el que el nostre estat d’ànim rep moltes influències externes…

La tradició i religiositat d’aquestes festes han fet que els afectes es vulguin demostrar amb regals i trobades. Però què és el més prioritari? Quines són les mostres d’afecte més importants i que sovint menys atenció hi donem? Són les que surten del cor. Les que són desinteressades. Potser el millor regal sigui una simple abraçada, una rialla o un gest de complicitat.

I no hem d’oblidar els que ens podem fer a nosaltres mateixos. També podem regalar-nos coses. I no només materials. Sinó aquells que ens omplen i ens donen íntimes satisfaccions. És molt efectiu proposar-se petits objectius, com tenir paciència amb un familiar, especialment amb aquell que ens costi més, o bé poder passar més temps amb els nens de la casa o fer l’esforç per adonar-se i valorar tot el que hi ha de positiu al nostre voltant.

Fer-se valdre

Respectar-nos els uns als altres és una de les accions primordials dels sers humans. També ho és respectar-se a un mateix. La caritat ben entesa així. És des de nosaltres que veiem el món que ens envolta i és dins nostre que hem de trobar l’equilibri. No només cuidant el cos sinó també respectant el que ens diu la ment. Tant el conscient, com el subconscient. Per això és tan important com ens tractem. Entendre què ens diem, com ho fem i quines paraules utilitzem. Les paraules articulen les idees. I les necessitem per poder identificar les coses, les situacions i fins i tot els sentiments.

A vegades ens oblidem de que és des del nostre interior que hem de mira les coses i ens posem a fer-ho des la perspectiva dels altres. Com em veuen?. Què pensaran de mi? Què diran del que faig? Quanta importància donem a les opinions dels altres? I quanta a les pròpies?. Podem ser una mica benèvols en jutjar el que fem i caure en el cofoisme de creure que som perfectes. I malgrat això no està bé, és molt pitjor caure en el pessimisme per culpa del que puguin dir o pensar els que ens envolten.  És important escoltar l’entorn i així  mantenir uns referents respecte al que ens rodeja. Però ho és més seguir el nostre camí, sent qui som i cap on volem anar. Per això ens cal enfortir els nostres  valors i contrastar les nostres qualitats i defectes. I d’això en diem personalitat. Som com som i els estadis de millora ens els fixem nosaltres.

Intentar que les crítiques i propostes dels propers no serveixin per fer-nos sentir petits. Els estímuls han de ser per millorar els aspectes que nosaltres sabem que ens limiten. I si s’han de modificar les conductes de sempre, ha de ser d’acord amb el nostre convenciment i ganes de fer-ho. I la nostra exigència no s’ha de deixar vèncer ni per la mandra, ni la por.

Però tampoc ens hem d’imposar fites perquè són les del món que ens rodeja. Erich Fromm explicava que no són alternatives oposades, l’amor cap als altres i l’amor cap a nosaltres mateixos. Tot el contrari. Sols estant segurs tindrem una actitud d’ajuda i estima vers els altres. I així trobarem en els altres la raó del nostre quefer.

Les pors

La por consisteix en un instint primitiu per tal de garantir la supervivència de les persones, actualment les persones ens hem acostumat molt a estar en llocs segurs i ens hem tornat massa porucs. Una de les causes d’aquesta por és la sobreprotecció que els pares, amb la millor intenció del món, fan vers els fills, que en el fons no és més que una projecció de les pròpies pors vers als fills.
Aquestes pors, segons la personalitat de cada persona s’afronten d’una manera o altra. Hi ha gent que per por evitar afrontar-se als problemes, el que fa és evitar-los, d’altra gent el que fa és desplaçar el problema cap a un altre lloc que realment no és el problema, un exemple seria una persona que ha comès un error, però a més d’acceptar-lo donar la culpa als altres, aquestes persones solen ser persones amb un caràcter irascible. Una altra manera no correcte de superar un problema seria enganxar-se molt a altres persones per tal que aquestes el solucionessin per tu, en canvi altres persones l’únic que fan és obsessionar-se amb el problema, pensar-hi tota l’estona però sense buscar una solució, això produeix grans nivells d’ansietat.
Hi ha moltes coses que ens fan por, el que s’ha d’intentar fer és anar cap a les pors, ja que quan les superem ens sentirem més forts i augmentarà la nostra autoestima. Tal com diu Rafael Santandreu en el llibre les ulleres de la felicitat, la por és una brúixola que ens indica el camí que hem de seguir