No sempre que una persona consumeix una substància nociva
pel seu cos es considera que és addictiva a aquesta.
Hi ha tres maneres d’utilitzar una substància; fent un ús, un abús o una addicció, com es diferencien un tipus de l’altra?
- L’ús: es considera quan una persona utilitza una substància i no té cap conseqüència negativa, un exemple seria aquella persona que es fa mitja copa de vi mentre dina.
- Abús: és aquella persona que el fet d’utilitzar una substància li comporta conseqüències negatives, normalment ja solen ser quantitats bastant importants. Un exemple seria la persona que un dia beu massa alcohol i l' endemà té ressaca.
- Addicció: és quan una persona el fet de fer molta estona que no consumeix certa substància té un malestar i només el pot apaivagar amb la utilització de la substància en si. Un exemple clar és aquell que cada cert temps necessita fumar-se una cigarreta si no té malestar.
De fet és molt fàcil passar d’un abús a una addicció i el pitjor és que un no n’és conscient quan fa aquest canvi sinó que és conscient que és addicte quan ja es troba en situacions extremes. Per tant quan algú fa un abús molt sovint d’alguna substància s’ha de preguntar que és el que li dóna aquesta substància que no pot obtenir per si sol.
Per últim recordar que la gent que es converteix en addicta és un símptoma que alguna cosa no va bé i és recomanable consultar a un professional.
Hi ha tres maneres d’utilitzar una substància; fent un ús, un abús o una addicció, com es diferencien un tipus de l’altra?
- L’ús: es considera quan una persona utilitza una substància i no té cap conseqüència negativa, un exemple seria aquella persona que es fa mitja copa de vi mentre dina.
- Abús: és aquella persona que el fet d’utilitzar una substància li comporta conseqüències negatives, normalment ja solen ser quantitats bastant importants. Un exemple seria la persona que un dia beu massa alcohol i l' endemà té ressaca.
- Addicció: és quan una persona el fet de fer molta estona que no consumeix certa substància té un malestar i només el pot apaivagar amb la utilització de la substància en si. Un exemple clar és aquell que cada cert temps necessita fumar-se una cigarreta si no té malestar.
De fet és molt fàcil passar d’un abús a una addicció i el pitjor és que un no n’és conscient quan fa aquest canvi sinó que és conscient que és addicte quan ja es troba en situacions extremes. Per tant quan algú fa un abús molt sovint d’alguna substància s’ha de preguntar que és el que li dóna aquesta substància que no pot obtenir per si sol.
Per últim recordar que la gent que es converteix en addicta és un símptoma que alguna cosa no va bé i és recomanable consultar a un professional.