Molts dels comportaments que un fa, els fa perquè els ha après d’algun lloc, un dels llocs d’on normalment copiem els comportaments és de casa els pares, ja que és el lloc on hem viscut més anys. Aquests comportaments moltes vegades van acompanyats d’idees o de normes que no sempre són sanes. Un exemple seria una persona que sempre pateix per tothom, podria ser que tingués una mare molt patidora la qual sempre ajudava a tothom i sempre patia pels altres, al mateix temps, l’àvia, podia dir sempre a la seva filla, la gent bona és aquella que ajuda a tothom, i inconscientment la mare se li podria quedar el pensament que si no ajudes a tothom ets una mala persona perquè les bones persones només són aquelles que ajuden a tothom, aquest pensament podria arribar a ser un pensament molt nuclear fet que comportaria que en ser un pensament que ja vingués de dues generacions anteriors, seria un procés llarg a teràpia, i a mes aquest pensament normalment pot provoca que la persona en si, pensi primer en els altres i després amb ella, per tant seria una pacient amb autoestima baixa, amb dificultats per posar límits, baixa intel·ligència emocional etc.
El que ens fem referència és que aquestes normes passen no només de pares a fills, sinó que poden passar de pares a nets i fins i tot a besnéts i cada vegada aquesta norma pot arribar a ser més difícil de canviar i portar més patiment a la següent generació.
