Contacte centre

Eduard Darbra

e-mail: eduarddarbramagri@gmail.com

Telfn: 699689665


Pilar Prat

e-mail: pilarpratjorba@gmail.com



Entrades populars

domingo, 27 de septiembre de 2015

El patiment


 
En la societat actual no està ben vist que les persones s’emocionin, expressin els sentiments i expliquin els seus neguits. Portem el patiment molt sols.
Carreguem grans maletes plenes de pors, sofriments i angoixes. I mirem d’adornar-les perquè quedin el més dissimulades possible. Mirem de fer bona cara malgrat el feixugues que són.
Pesa haver d’estar treballant, encarats als objectius i concentrats amb les tasques que realitzem. També estar amb les amistats intentant evitar parlar de temes que ens preocupen, perquè s’ha de fer bona cara i fer creure que ens ho estem passant bé.
Temem sentir dolor, i amb la família mirem que els altres no se n’adonin. Ens preocupem per protegir als infants. Volem evitar que estiguin tristos, que no vagin a un enterrament, que no vegin a la mare o pare plorant, que no pateixin per a res. Però en lloc d’evitar-los “viure” els hauríem de donar les eines necessàries perquè sàpiguen enfrontar-se als seus problemes ells el dia de demà.
Es tracta de compartir. A vegades sols d’escoltar. Deixar els tabús del patiment. I quan veiem algú que plora, pensem que s’està expressant. Esta mostrant els seus sentiments. El plor és una forma d’expressar-los. Sovint quan acabem de plorar ens sentim més reconfortats. El patiment d’avui és més força per demà.
 

miércoles, 9 de septiembre de 2015

Saber dir adéu


 

Tothom ha sofert una pèrdua alguna vegada, perdre un familiar, trencar una relació afectiva o a vegades tan sols el fet de madurar, abandonar determinats esquemes de pensaments i desenvolupar-ne de nous suposa passar un dol.

A ningú li agrada patir, ens costa gestionar el sofriment i ens desborda. Qualsevol pèrdua, sigui la que sigui és un acte que cada persona ho ha d’afrontar en soledat i amb els seus propis mecanismes.

El més important és reconèixer que ens sentim ferits, que sentim dolor i que, potser, la vida se’ns ha trencat. Reconèixer que som vulnerables ens capacita a adaptar-nos. Al cap i a la fi, el dol no es res més que una resposta adaptativa que tan sols si arriba mitjançant el dolor i el patiment.

Deixar-nos sentir totes les emocions que poden ser molt variades, tristesa, ràbia, inclús por. Són emocions desagradables però sanes, poc a poc les peces es van recollint per reconstruir un nou capítol. Aquests processos són els que ens fan créixer i tirar endavant.

 

domingo, 17 de mayo de 2015

Com podem saber si som addictes?

No sempre que una persona consumeix una substància nociva pel seu cos es considera que és addictiva a aquesta.
Hi ha tres maneres d’utilitzar una substància; fent un ús, un abús o una addicció, com es diferencien un tipus de l’altra?
- L’ús: es considera quan una persona utilitza una substància i no té cap conseqüència negativa, un exemple seria aquella persona que es fa mitja copa de vi mentre dina.
- Abús: és aquella persona que el fet d’utilitzar una substància li comporta conseqüències negatives, normalment ja solen ser quantitats bastant importants. Un exemple seria la persona que un dia beu massa alcohol i l' endemà té ressaca.
- Addicció: és quan una persona el fet de fer molta estona que no consumeix certa substància té un malestar i només el pot apaivagar amb la utilització de la substància en si. Un exemple clar és aquell que cada cert temps necessita fumar-se una cigarreta si no té malestar.
De fet és molt fàcil passar d’un abús a una addicció i el pitjor és que un no n’és conscient quan fa aquest canvi sinó que és conscient que és addicte quan ja es troba en situacions extremes. Per tant quan algú fa un abús molt sovint d’alguna substància s’ha de preguntar que és el que li dóna aquesta substància que no pot obtenir per si sol.
Per últim recordar que la gent que es converteix en addicta és un símptoma que alguna cosa no va bé i és recomanable consultar a un professional.


viernes, 20 de febrero de 2015

El mal de la sobreprotecció als nens.


Cada vegada es veuen més casos d’adolescent amb diferents problemàtiques, alguns adolescents es mostren com a persones incontrolables que sempre han d’aconseguir el que ells volen i tracten als pares fatal, en canvi hi ha adolescents que tenen moltes pors, que no saben a enfrontar-se als diferents problemes del dia a dia i pateixen una gran angoixa. Aquests adolescents en el fons poden venir del mateix, de pares que sobreprotegeixen, el que passa que el fet d’anar cap a una banda o anar cap a l’altra ja depèn del caràcter intrínsec que tingui cada nen.

Els nens que es converteixen en persones descarades són aquelles que els pares els hi han donat tot el que han desitjat al moment i sense ensenyar la cultura de l’esforç, aquests nens han après que no necessiten esforçar-se per a res, ja que els hi ha donat tot mastegat i quan s’han de començar a esforçar, com veuen que els pares ja no fan el mateix que abans els envaeix una gran ràbia vers aquests. Per altra banda tenim els adolescents que tenen por a fer qualsevol cosa i és pel mateix fet mai s’han hagut d’esforçar-se per a res, sempre els hi han facilitat totes les necessitats i en el moment que s’han d’esforçar per aconseguir quelcom no es veuen capaços i els hi agafa por.
L’ideal és que els infants aprenguin a solucionar els problemes per si sols i que en el moment que aquests estiguin aprenent els pares estiguin presents per si a l’últim moment no se’n poden ensurt, cosa que normalment no passa, d’aquesta manera els hi augmentarà l’autoestima en el moment que comprovin que poden superar les adversitats i quan creixin aquests no els hi canviaran els esquemes de cop, que és una de les causes d’aquests comportaments

domingo, 11 de enero de 2015

Aprendre a entendre les emocions


Totes les persones sabem que és un sentiment, però alguna vegada ens hem parat a pensar per a què serveixen? Tal com diu Anne van Steppen, els sentiments són missatgers de què alguna cosa necessita la nostra atenció o que em aconseguit quelcom. L’interessant és fixar-se en les emocions que tenim en cada instant, un cop ens hem fixat després em de desxifrar el que ens volen dir, si les emocions són positives doncs gaudir d’elles però si són negatives buscar quina necessitat ens demana que cobrim tot buscant quin és el sentiment contrari al que estem sentint, un exemple seria si estem nerviosos, buscar quin és el seu contrari, en aquest cas tranquils, per tant necessitem tranquil·litat. Em de partir de les quatre emocions bàsiques que són l’alegria, la tristesa, la ràbia i la por, la resta de sentiments són matisos que deriven d’aquests quatre, aquí us poso uns exemples. L’entusiasme deriva de l’alegria, de la frustració en deriva la ràbia, l’amargura deriva de la tristesa, etc. Per tant l’interessant és buscar els contraris dels tres sentiments bàsics negatius (tristesa, ràbia i por) i intentar descobrir quines activitats en moments de sentiments negatius ens produeixen els seus antònims per practicar-les.
Això que sembla tan fàcil en la nostra societat ens costa molt poder-ho fer, a les escoles normalment no es treballa la intel·ligència emocional i com a conseqüència ens porta a grans nivells d’analfabetisme emocional, em d’estudiar més els nostres sentiments.