Tothom ha sofert una pèrdua alguna vegada,
perdre un familiar, trencar una relació afectiva o a vegades tan sols el fet de
madurar, abandonar determinats esquemes de pensaments i desenvolupar-ne de nous
suposa passar un dol.
A ningú li agrada patir, ens costa gestionar
el sofriment i ens desborda. Qualsevol pèrdua, sigui la que sigui és un acte que
cada persona ho ha d’afrontar en soledat i amb els seus propis mecanismes.
El més important
és reconèixer que ens sentim ferits, que sentim dolor i que, potser, la vida
se’ns ha trencat. Reconèixer que som vulnerables ens capacita a adaptar-nos. Al
cap i a la fi, el dol no es res més que una resposta adaptativa que tan sols si
arriba mitjançant el dolor i el patiment.
Deixar-nos sentir
totes les emocions que poden ser molt variades, tristesa, ràbia, inclús por.
Són emocions desagradables però sanes, poc a poc les peces es van recollint per
reconstruir un nou capítol. Aquests processos són els que ens fan créixer i
tirar endavant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario