Val més boig conegut que savi per conèixer.

Aquest conegut refrany s’ha d’utilitzar amb cura. Conformar-se amb el que ja es té pot ser perniciós però no es el mateix conformar-se que adaptar-se. Un és acceptar la derrota i l’altra és saber resistir. No s’ha de deixar de lluitar per quedar-se en la comoditat d’allò que ens és conegut. Ni amagar-se amb el “No s’hi pot fer res”. Ni refugiar-se en els hàbits, les rutines, els coneixements i les actituds passives. Cal saber adaptar-se, que és tenir la capacitat de gaudir de cada moment, sigui bo o dolent, però sense deixar de lluitar pels somnis i les pròpies il·lusions. Conèixer els entrebancs i dificultats que es presenten, i aprofitar-les per ampliar, enriquir-se i aprendre. Tothom porta una motxilla (on hi caben infinitats de coses) a la que s’hi van afegint les experiències viscudes, els records i els aprenentatges. Així es van reforçant les capacitats personals amb més eines, més adaptació i més ganes d’aprendre. I per tant més energia per escometre les adversitats que es vagin presentant.