La vida

La vida és un camí. Les noves situacions es succeeixen contínuament. Nous temes en què pensar, preocupacions, reptes, canvis..Els capítols són sempre diversos. N’hi ha de més llargs, de més intensos, de més agradables o tristos, fins i tot alguns de dolorosos. Però de tots són part de la nostra existència i de tots podem extreure’n vivències profitoses. Està en les nostres mans, no el què vivim, sinó com ho vivim. Quan una situació ens provoca inseguretat o por, perquè el desconeixement ens provoca incerteses sobre les possibles evolucions i conseqüències que se’n poden esdevenir, el millor és fer les següents reflexions:
Puc fer alguna cosa per poder- ho canviar?. Què esta a les meves mans? I si puc fer alguna cosa per modificarla, o quan cregui que hi ha un camí de millora, encara que sigui difícil, hem de reunir les forces i mirar de ferho. Encara que siguin petits passos en comparació a un objectiu que sembla inabastable.
A vegades només amb l’esforç per atansar-s’hi ja hi ha la gratificació suficient. I s’aconsegueix la totalitat del que es buscava encara més òptim. El millor és no angoixar- se. Hi ha coses que no estan al nostre abast. I s’ha d’aprendre a deixar córrer l’aigua que no ens hem de beure. Quan una situació ens depassa, una malaltia, un accident o simplement viure en un entorn i un moment en el que no sabem que fer. El millor és pensar que en el camí hi han pujades i baixades. I ens toca seguir caminat faci calor, fred, sol o pluja. I de
totes en tindrem. Per tant és millor anar preparats. I quan vingui el mal temps, poder seguir fent bona cara. Perquè som nosaltres els que
experimentem la nostra vida.